sota una petita estrella

No se puede cambiar de corazón como de sombrero

2010-04-10T10:00:00.002+02:00

...no se puede cambiar
de corazón como de sombrero
sin haber sufrido primero
en el fondo es tan hondo mi dolor
porque me voy, y no se puede cambiar
de corazon como de camisa
sin perder la sonrisa.

Andrés Calamaro

Orelles

2010-02-12T10:00:00.001+01:00

Amb les orelles ho veus tot i millor que amb els ulls.
Pots fingir que ets feliç amb el gest, però la teva veu no menteix. Escoltant ho pots veure tot.

Wong Kar Wai

Tot l'any plou sobre mullat.

2010-02-10T10:00:00.001+01:00

Dormir amb tu és estar sol dues vegades,
és la solitud al quadrat,tots els dissabtes són dimarts i tretze,tot l'any plou sobre mullat.

Fito Paez

Escoltar

Concatenació

2010-02-09T10:00:00.000+01:00

Això de F només va ser una concatenació de desafortunades eleccions

Caducitat

2010-02-08T10:00:00.001+01:00

Tot en aquesta vida caduca un dia o altre, el peix espasa, la salsa de carn, fins i tot el paper de cel.lofana; em pregunto si hi ha alguna cosa que no caduca.

Wong Kar Wai

Paradeiro

2010-02-06T10:00:00.001+01:00

Uns preferem dinheiro
Outros querem um passeio
Perto do precipício.

Haverá paraíso
sem perder o juízo e sem morrer?

Marisa Monte

Escoltar

Contar

2010-02-03T10:00:00.001+01:00

Jo conto frames, ell compassos

Es trencava i això és sempre així

2010-02-01T10:00:00.003+01:00

Jo podria haver-ho fet millor.
Tu podries acostar-te a mi
Jo intuïa que això amor meu
Es trencava i això és sempre així
La veritat és que tot va ser
Tan estrany, tan estrany a la fi
Tu buscant el pols de déu
Jo bevia per anar-me'n d'aquí

Fito Paez

Escoltar

Final i Començament

2010-01-31T10:00:00.001+01:00

Desprès de cada guerra
algú ha de fer neteja.
La mica d'ordre que cal
no vindrà pas sol.

Wislawa Szymborska

Elogi d'una mala opinió d'un mateix

2010-01-30T10:00:00.002+01:00

En tot el món no trobareu un xacal autocrític.
La llagosta,l'al·ligàtor, la triquina i el tàvec
viuen com viuen i n'estan prou satisfets.

Wislawa Symborska

En castellà

Footing

2010-01-29T10:00:00.001+01:00

El footing ajuda a que l'aigua del cos s'evapori, així no queda líquid suficient perquè es formin les llàgrimes.

Wong Kar Wai

+iNfo

Adium

2010-01-28T10:00:00.005+01:00

Alguns pensen que poden donar-se el gust de trencar la teva vida i al dia següent parlar amb tu per Adium com si res hagués passat.

Sobreviure

2010-01-26T10:00:00.002+01:00

Hi ha qui sobreviu al càncer, hi ha qui sobreviu a la guerra, hi ha qui sobreviu a una catàstrofe, jo vaig sobreviure a F...

Days of being wild

2010-01-21T10:00:00.000+01:00

He sentit que hi havia una espècie d'ocell sense potes, no podia deixar de volar i quan es va cansar es va quedar adormit en el vent. Aquest ocell només va poder posar-se una vegada en el moment de morir.

Wong Kar Wai

El llibre de les mosques

2010-01-08T10:00:00.000+01:00

les víctimes atrauen els botxins...

El llibre de les mosques
Emili Teixidor
+iNfo

Potser la seva resposta fos com un secret que ningú no sabria mai.

2010-01-07T10:00:00.000+01:00

En el passat quan les persones tenien secrets i aquests secrets no desitjaven ser compartir, pujaven a una muntanya, buscaven un arbre i tallaven un forat en ell per xiuxiuejar el secret en el forat, després el recobrien amb fang, d'aquesta manera ningú més ho descobriria. No obstant això en una ocasió em vaig enamorar d'algú, al cap d'un temps ella ja no hi era.
Vaig anar fins a 2046 creient que podia estar esperant-me allà, però no la vaig trobar, no puc deixar de preguntar-me si ella em estimava o no, però mai ho vaig esbrinar. Potser la seva resposta fos com un secret que ningú no sabria mai.
Tots els records són solcs de llàgrimes.

Wong Kar-Wai
En castellà

Su Lisen

2010-01-06T10:00:00.003+01:00

En l'amor no pots tenir un substitut, jo buscava el que havia sentit per l'altra Su Lisen, no em donava compte però estic segur que ella si.

2046
Wong Kar-Wai
+iNfo

2046

2010-01-05T10:00:00.001+01:00

...l'amor és una qüestió d'oportunitat, no serveix de res trobar la persona idònia massa aviat o massa tard, si jo hagués viscut en un altre lloc, la meva història hagues tingut un final molt diferent ... "

Wong Kar-Wai
2046
En castellà

El amenaçat

2010-01-02T10:00:00.001+01:00

La bella màscara ha canviat, però com sempre és l'única.

Jorge Luis Borges

En catellà

Verte una vegada i pensar haver-te vist una altra vegada

2010-01-01T10:00:00.002+01:00

"Què és amor?", Em preguntava
una nena. Vaig contestar:
"Verte una vegada i pensar
haver-te vist una altra vegada ".

Antonio Machado

...amb una felicitat petita, eixorca

2009-12-31T10:00:00.000+01:00

Li vaig contar que havia estat feliç, però amb una felicitat petita, eixorca, feta només de quatre beneitures que ni tan sols no eren meves.

Joana E.
Maria Antónia Oliver

Adolf

2009-12-30T10:00:00.001+01:00

I em rebel.lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se'm mai.

Benjamí Constant
Adolf
+iNfo

Desconcertats

2009-12-29T10:00:00.002+01:00

Desconcertats, tots dos van mirar per la finestra. Ella va suggerir una nova posibilitat. Ell la va negar. Ella va treure els peus del seient d'ell. El tren es va aturar en una estació.

Quim Monzó
Ferrocarril
Dues històries ferroviàries

Les armes de l'estiu

2009-12-28T10:00:00.001+01:00

Armada amb les armes de l'estiu
entres a la meva habitació entres en el meu front
i deslligues el riu del llenguatge
mira't en aquestes ràpides paraules

Octavio Paz
En castellà

Jo pronuncio el teu nom

2009-12-27T10:00:00.002+01:00

Jo pronuncio el teu nom,
En aquesta nit fosca,
I el teu nom em sona
Més llunyà que mai.
Més llunyà que totes les estrelles
I més sofrent que la mansa pluja.

Federico García Lorca

En castellà

Poema de los dones

2009-12-26T10:00:00.002+01:00

De fam i de set (narra una història grega)
mor un rei entre fonts i jardins;

Poema de los dones
Jorge Luis Borges
En castellà

Nou sonet a Helena

2009-12-25T10:00:00.004+01:00

Jo seré tan llunyà que les teves mans de cera
llauraren el record de les meves ruïnes nues.

Comprenderàs que pot, nevar a la primavera.
i que a la primavera les neus són més crues.

Nuevo soneto a Helena

Pablo Neruda

+iNfo

Oli d'una dona amb barret

2009-12-21T10:00:00.001+01:00

La covardia és assumpte
dels homes, no dels amants.
Els amors covards no arriben a amors,
ni a històries,
es queden allà.
Ni el record els pot salvar,
ni el millor orador conjugar.

Óleo de mujer con sombrero
Silvio Rodríguez
Escoltar

L'enamorat

2009-12-20T10:00:00.002+01:00

Llunes, marfils, instruments, roses,
llums i la línia de Dürer,
les nou xifres i el canviant zero,
he de fingir que existeixen aquestes coses.

He de fingir que en el passat eran
Persèpolis i Roma i que una sorra
subtil va mesurar la sort de la almena
que els segles de ferro van desfer.

He de fingir les armes i la pira
de l'epopeia i els pesats mars
que roseguen de la terra dels pilars.

He de fingir que hi ha altres. És mentida.
Només tu ets. Tu, la meva desaventura
i la meva ventura, inesgotable i pura.

Jorge Luis Borges
+iNfo

Flor vergonya

2009-12-19T10:00:00.001+01:00

Mentre els pètals es separen de la poncella per fer-se flor, ella s'els espolsa. No vol ésser flor. No vol que la retratin.

Mercè Rodorera
Viatges i flors
+iNfo

El foraster misteriós

2009-12-17T10:00:00.002+01:00

Nosaltres ens sabíem els turons i els boscos tan bé, com els poguessin saber els ocells, perquè, sempre que disposàvem de temps, caminàvem vagant per ells, o si més no, sempre que no estàvem nedant, passejant en llanxa o pescant, o jugant sobre el gel, o lliscant turó avall.

Mark Twain
The Mysterious Stranger
+iNfo

Mandekópe guarã

2009-12-16T10:00:00.002+01:00

Ñe'êpapára guive
aipotaitéva ohendu
ha ikatu ave chemõirû
omokõramo che ñe'ê.

El que diuen els poetes
vull molt que sentin
i que també m'acompanyin
si pateix la meva paraula.

Emiliano R. Fernández
+iNfo

Beppo

2009-12-15T10:00:00.002+01:00

Ningú creu que els gats són bons companys, però ho són. Estic sol, ajagut, i de sobte sento un poderós salt: és Beppo, que seu a dormir al meu costat, i jo percebo la seva presència com la d'un déu que em protegís.

Jorge Luis Borges

+iNfo

Tretze llibres escrits a la pell

2009-12-14T10:00:00.002+01:00

L'agenda
El Llibre dels Innocents
El Llibre de l'idiota
El Llibre de la impotència
El Llibre del exhibicionista
El Llibre de l'Amant
El Llibre de la Joventut
El llibre del seductor
Ell llibre dels secrets
El llibre del silenci
El Llibre de la traïció
El Llibre de Naixements i Començaments
El Llibre dels Morts

The pillow book
Peter Greenaway
+iNfo

Un gat en un pis buit

2009-12-13T10:00:00.001+01:00

Morir, això no se li fa a un gat.
Perquè què pot fer un gat
en un pis buit.
Enfilar per les parets.
Refregar-entre els mobles.
Sembla que res ha canviat
i, però, ha canviat.
Que res s'ha mogut,
però està descol • locat.
I a la nit la llum ja no s'encén.

Es senten passos en l'escala,
però no són aquests.
La mà que posa el peix al plat,
tampoc és aquella que ho posava.

Hi ha alguna cosa aquí que no comença
a l'hora de sempre.
Hi ha alguna cosa que no passa
com hauria.
Aquí hi havia algú que estava i estava,
que de sobte es va anar
i insistentment no hi és.

S'ha buscat en tots els armaris.
S'ha recorregut la prestatgeria.
S'ha ensumant sota de la catifa i s'ha mirat.
Fins i tot s'ha trencat la prohibició
i s'han escampat els papers.
Què més es pot fer.
Dormir i esperar.

Ja veureu quan torni,
ja veureu quan aparegui.
Es va a enterar
que això no se li pot fer a un gat.
S'anirà cap a ell
com si no volgués,
poc a poc,
amb les potes molt ofeses.
I res de salts ni miols al principi.

Wislawa Szymborsk
En castellà

Ungit

2009-12-12T10:00:00.006+01:00

... havia arribat, segons sembla, a aquest país on els dies no passen.

Mientras no tengamos rostro
C.S.Lewis
+iNfo

Retrat d'una dona

2009-12-09T10:00:00.003+01:00

Ha de ser a elecció.
Canviar perquè no canviï res.
És fàcil, impossible, difícil, val un intent.
Els seus ulls són, si s'escau, un cop blaus, una altra vegada grisos,
negres, alegres, sense causa plens de llàgrimes.
Dorm amb ell com una qualsevol, única al món.
Li parirà quatre fills, cap fill, un.
Ingènua, però la que millor li aconsella.
Dèbil, però podrà amb el pes.
No té cap, donçs la tindrà.
Llegeix a Jaspers, i revistes de dones.
No sap el perquè d'aquest cargol i construirà un pont.
Jove, com sempre jove, encara jove.
Sosté a les mans un pardal alirroto,
els seus propis diners per a un viatge llarg i aliè,
una maça, una compresa i una copa de vodka.
¿A on va?, ¿No està cansada?
Que no, una mica, molt, no passa res.
O li vol o s'entesta.
Pel bo, pel dolent i per l'amor de Déu.

El Gran número, Fin y principio y otros poemas

Wislawa Szymborska

+iNfo

Orual

2009-12-09T10:00:00.001+01:00

Em sentia com aigua en una ampolla abandonada en un celler; completament immòbil, destinada a no ser mai beguda, abocada, vessada o agitada. Els dies no tenien fi. Les ombres mateixes semblaven clavades a terra, com si el sol hagués deixat de moure's.

Mientras no tengamos rostro
C.S.Lewis
+iNfo

Quim Monzó

2009-12-08T10:00:00.002+01:00

-La situació és la següent: la Xina (que està casada amb el Xavier) ha deixat el Llorenç (que està separat de la Rosa) per anar a viure amb el Pep (que està casat amb la Marta i vivía amb el Joan). El Xavier ara viu sol, però està enrotllat amb la Rita (que havia estat molt amiga del Leopold).

Quim Monzó
Dues Histories Ferroviàries
+iNfo

Joana E.

2009-12-07T10:00:00.005+01:00

Tan si són penes d'amor com de mort, no té sentit engreixarles, perquè per molt grasses que estiguin no faran venir l'amor ni anar-se'n la mort...

Joana E.
Maria-Antònia Oliver
+iNfo

Kurupi

2009-12-06T10:00:00.002+01:00

Kurupi ha'e Tau ha Kerana memby pohá. Ha'e nde jeko peteĩ karia'y karape'i oikova asajepyte ka'aguýre kañyhápe. Oikóje ahape ha'arõ mitãkuña osẽva asajerei hógagui.

Sapy'ánte kuñatai ojejuhu raño kurupincie, tuichaiterei oñemondýi ohechágui karia'y karape hete ha ipiru havarapáva. Ndaipóri kuñataĩ oñanise'yva ahechávo karia'y vaiete. Tuicha py'a tytýipe okañyse hesa renonddégui. kurupi ojurána katuete ha ogueraha ka'aguy hesakahápe kapi'ipe hovyũ ha hyakuãvureiva ári arairõ ombotarova térã ojuka peve. Kurupi oreko rembo guasu ha ipuku y 13 metro longitud ha oliá i cintura pe. Kurupi ha'e petei ava atrevido.

+iNfo

Lena

2009-12-05T14:27:00.001+01:00

"Si" va dir ella, però, el fons de tristesa que li endevinaba es podia tocar amb les mans.

Jordi Coca
Lena
+iNfo

Amb la flama, doncs, però baixa

2009-11-10T10:00:00.000+01:00

Al primer rengle un vellet somia amb posat dolç
que la muller difunta s'alça de la tumba i li cou
un pastís de prunes.
Amb la flama, doncs, però baixa: que no se'ns cremi el pastís,
comencen la lectura. Musa

Wislawa Szymborska
Vetllada Literària

En castellà

Udazken koloretan

2009-11-09T10:00:00.000+01:00

Udazken koloretan,
landen lurrinak
zeharkatuz,
hitaz oroit
eta higan nauk.
Zuhaitz biluziaren
gerizpean orpondoa,
orbelaren hilobi,
horiz eta gorriz
dena lokarturik,
dena lokarturik.
Eskuratu hostoa
xume bezain eder,
hain soila bere heriotzean,
zuhaitz guztiaren
bizkortasunez hain betea,
non erortze honen duintasunak
hiri kantatzera naraman.
Berriro zuhaitzari
so natzaiok, kezkaturik ote?...
joate askearen oparotasunean,
betikotasunaren irria zirudik.
irria zirudik.
Gatibu naukan denborak,
bere baitan egositako
ametsetaz isekaz
bailegoan.
Udazken koloretan,
landen lurrinak zeharkatuz,
hitaz oroit eta higan nauk,
hain soil hire heriotzean,
hain xume, adiorik gabeko
partitzean.

En los colores de otoño,
atravesando los perfumes de los campos,
evocándote, estoy en ti.
A la sombra del árbol desnudo,
amarillenta y rojiza
yace la hojarasca; todo duerme.
Recojo una hoja, es tan simple como bella,
tan sencilla al morir,
parece aún poseer toda la vitalidad del árbol.
Tanta dignidad al caer
me impulsa a cantarte.
De nuevo contemplo el árbol;
¿estará preocupado...?,
se diría que dibuja la sonrisa de la eternidad,
en la bondad de su libre transcurrir;
Y parece burlarse
de los sueños cultivados
en las entrañas del tiempo que me esclaviza.
En los colores de otoño,
atravesando los perfumes de los campos,
evocándote, estoy en ti,
tan sencillo al morir,
tan simple al irte sin un adiós.

Benito Lertxundi
Escoltar

+iNfo

Mombe'u gua'u Jasy Jatere rehegua

2009-11-08T10:00:00.000+01:00

Jasy Jatere niko peteî mitã'i oikóva kañyhápe ka'aguy mbytére.
Osê asajepyte ogueraha haguã mitã iñakãhatãva ha ndokéiva asaje, oñembosarai haguã hendive ha omongaru yva ha eiretérehe.
Oñembosaraipa rire, oñapytî ysypóre mitãme, opytáva iñakãtavy téra iñe'engu.
Heta ára rire oî porã jevy pe mitã.
Jasy Jatere yvágaicha hesa hovy ha kuarahy mimbýicha iñakãrague sa'yju.
Michî ramo jepe mborayhu añetégui henyhê; ha ipópe ogueraha ka'a rakã pehengue me'êva chupe mba'ekuaa.
Okañýramo ipokoka oho chugui imba'ekuaa ha opyta oikorei.
Oje'e avei hese ogueruha ijapére ka'avo ryakuã, ysapy poty ha guyra ñe'ê: Ejehayhuka haguã Jasy Jaterére emoî va'erã petÿ óga jerere.

En castellà

Pa negre

2009-11-07T10:31:00.000+01:00

Em pregungto perquè hi ha coses que m'han quedat gravades a la memòria i altres que he oblidat completament. ¿I com sé que les he oblidat, si no les recordo? Potser perquè hi ha uns buits entre record i record, uns espais en blanc entre escena i escena, uns interrogants que floten deslligats de tot, una quietud entre emocions diferents. Com el sot, el buit, que deixa al llit un cos que ja no hi reposa.

Emili Teixidor
Pa negra
Edicions 62, 2003
+iNfo

Mitãmi

2009-11-06T10:00:00.000+01:00

–Nahániri! Nahániri! Ndaipotái elefánte kuriju ryépe. Che mongyhyjete kuriju ha elefánte. Che tapýime oîva guive michîete. Aipotángo peteî ovecha ra'y. Ejapomína chéve ovecha ra'y ra'anga.
Upémaramo ajapo ta'anga. Mitãmi omaña porã asy. Upéi he'i:
–Nahániri! Ko ovecha ra'ýngo hasy. Ejapo jeýna ambue.
+iNfo

Aquest temps quiet ens deslliurava d'obligacions

2009-11-05T10:00:00.001+01:00

Aquest temps quiet ens deslliurava d'obligacions, era un refugi sense pecats on s'esdevenien coses lleus que no alternaven res: uns sorolls a la cuina, unes modulacions de la claror que entrava per la finestra, un llibre que es tancava poc a poc, una gran amanida que apareixia a la taula de les tovalles blanques...

Jordi Coca
Lena
Labutxaca, 2002
+iNfo

Pykuaha iva angue aore

2009-11-04T22:50:00.002+01:00

askatuko zaituen
zai bazaude, zaude lasai
zaude ziur, askatuko zaituela,
kateak itsusiak baitira hilotzaren gorptxean.

ehararorano eñemosâso

ehararo py'aguapy

eñemosâsota,

pykuaha iva angue aore.

si esperes ser alliberat

espera tranquil

seràs alliberat

perquè les cadenes fan lleig sobre la roba del mort.

Cortesía de Amaia

Cantado por Mikel Laboa
+iNfo

Nde resa kuarahy´ãme

2009-11-03T10:16:00.002+01:00

Sapy´ántepa ikatúne kuarahy pytu akúgui
nde resa kuarahy´ãme aguahë apyty´umi
ndijavyinteva ku chéve ysatï opupúva hína
amambái roky apytépe nde resakuéra mimí.

Pyharépa rehecháva ñasaindy pereperépe
jasymi oike ha osëva araípe oñemo´ã
ha ndave ku upeichaitéva rejere ha rejerévo
omimbi ha iñypytüva nde resa kuarahy´ã.

Ajuhu mba´e iporãva che py´a guive ahayhúva
yvypórape omoïva jeguakáramo Tupã
ysyry rendaguemícha hovyü ha ipyko´ëva
vevuimínte ahëtuséva nde resa kuarahy´ã.

Reikuaáma aarohoryva reikuaáma mamoitépa
sapy´a amanoha ára ikatúne che ñoty
che rejántekena Mirna nde resa kuarahy´ãme
tosyry jepi anga che ári tapia nde resay

Letra: Teodoro S. Mongelós
Música: Julián Alarcón

Escoltar

La ceba

2009-11-02T10:00:00.034+01:00

Altra cosa és la ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esvarar-se.

En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
será idèntica fins al final.

Una existència no-contradicòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, un altre
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la següent,
és a dir, una tercera i una quarta.

Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s'arranja i la forma un cor.
La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l'Univers.
Ella mateixa d'aurèoles
per la pròpia glòria s'embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s'ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.

Wislawa Szymborska
Vista amb un gra de sorra
Columna 1997

+iNfo

Ayvu rapyta

2009-11-01T09:27:00.000+01:00

Ñamandu Ru Ete tenondegua
oyvára peteîgui,
oyvárapy mba'ekuaágui,
okuaararávyma
tataendy, tatachína
ogueromoñemoña.

Oámyvyma,
oyvárapy mba'ekuaágui,
okuaararávyma
ayvu rapytarã i
oikuaa ojeupe.
mboapy mba'ekuaágui,
okuaararávyma,
ayvu rapyta oguerojera,
ogueroyvára Ñande Ru.
Yvy oiko'eÿre,
pytû yma mbytére,
mba'e jekuaa'eÿre,
ayvu rapytarã i oguerojera,
ogueroyvára
Ñamandu Ru Ete tenondegua.

Ayvu rapytarã i oikuaamavy ojeupe,
oyvárapy mba'ekuaagui,
okuaararávyma,
mborayu rapytarã i oikuaa ojeupe.
Yvy oiko'eÿre,
pytû yma mbytére,
mba'e jekuaa'eÿre
okuaararávyma,
mborayu rapytarã oikuaa ojeupe.

En Castellà

Viatge al poble de l'arc iris

2009-10-31T12:43:00.001+01:00

Camina que caminaràs vaig baixar i vaig pujar muntanyes, vaig travessar dos rius d'aigua soma i tot d'una, damunt d'una estesa de boira baixa, vaig veure, de banda a banda del cel, un arc iris d'un traç tan perfecte i d'uns colors tan esclatans i tan ben destriats que no vaig tenir més remei que encantar-me a contemplar-lo. En vaig anar acostant a aqueste meravella fins que vaig trobar-me un camp de lli. Molta gent, sobre tot dones, amb un gran cabàs al costat l'anaven collint. Duien vestits llargs fins als peus amb els colors del arc iris rallats horitzontalment. La respiració s'em va quedar tallada. Unes quantes dones em van veure, es van alçar d'ajupidas que estaven, i amb un braç enlaire i un somriure d'orella a orella em van saludar cridant: "S'acabat el diluvi!...S'acabat el diluvi!...".Jo també vaig aixecar el braç i mig rient vaig preguntar a la dona que tenia més a la vora:"S'ha acabat el diluvi i no plourà mi més?". Es va posar a riure; tenia les dents de colors però els llavis eran esblaimats."No...miri, és el nostre crit d'alegria...Veu? Tenim la boira que fa la terra humida i miri el llit com creix...". El sol anava sortint, molt pàl.lid,molt tímid, molt a poc a poc. Un revolt de dones es van apilotar al voltant d'una joveneta que gemegava. La dona que m'havia enraonat en va dir que la joveneta paria, que si ho volia veure..."Gràcies, més m'estimo passar de llarg". Però unes quantes empentes, sense que jo volgués, em van fer acostar a la rodona de badoques i, en el moment que hi era a tocar, una dona, tot fent un crit, va aixecar enlaire, d'esquena al sol,una criatura rossa com un àngel amb tot el cos ratllat horizontalment amb els colors de l'arc iris. Devia fer cara de gran sorprès perquè la dona que aguantava la criatura em va dir:"Els colors se li aniran esborrant i d'aquí a seixanta dies només li quedarà una ratlla rosa a la cintura perquè és un nen. Rosa si són nens, lila si són nenes. Vagi al poble que li donaràn esmorzar"."No tinc gaire gana".És igual; les nostres coques els més desganats se les empassen com bresques. Mai no en tenen prou". Aquell camp de lli sempre més l'he recordat i pot ser a la hora de la mort encara el veuré cobert de groc,de blau,de vermell...A l'entrada del poble hi havia tres rengles d'homes teixint. I al seu darrera tres rengles de dones, amb una canya, remanaven els colors que hi havia a dintre de gerres. A cada color de gerra corresponia el color de la pintura que tenia a dintre, pintura que uns altres tres rengles de dones escampaven damunt del lli teixit estès damunt de taulells. A la meva dreta, en uns grans estenedors, els teixits acabats de pintar s'asecaven al bat del sol. Sense ni saber on havia anat a parar em vaig trobar al bell mig de la plaça del poble. Damunt de les taules de fusta natural i sense colors, cosa estranya, hi havia coques quadrades ratllades, elles sí, de colors. I darrera de cada taula una noia bonica les oferia. "Les més dolces, les més ben enfornades...amb la crosta d'or!...Les vol calentes o se les estima més ben fredes?". Després de deixar el farcell a terra vaig agafar una coca una mica cohibit. Abans de queixalar-la vaig olorar. Mel pura. Olor de mel del bosc. El gust no el podria explicar.Me'n vaig menjar sis, tan lleugeres, que era com si només hagués menjat una. "De què les fan?"."De sèmola i de tapioca. Abans de ficar-les al forn les pintem i quan surten encara els donem una segona capa. Veu les olles? Veu els pinzells?". Els pinzells de pintar coques eran petits i tenien el mànec ratllat de colors, amb les ratlles pintades horizontalment com les ratlles dels vestits de les dones, joves i velles, d'aquell poble que sempre, sempre per sempre tenia l'arc iris al damunt. Inesperadament de cada porta de les cases al voltant de la plaça van sortir homes, dones i criatures fent voleiar cintes de colors i cridant amb tots els seus pulmons:"Beneït sigui". Van venir les dones del camp de lli. Al davant hi anava la joveneta que havia parit i aguantava la criatura enlaire perquè la pogués veure tothom. Vaig deixar aquest poble amb una mica de recança i quan ja era bastant llum encara sentia cantar: "S'ha acabat el diluvi!...S'ha acabat el diluvi!...". I l'arc iris tremolava, eixarrancat, amb un peu a cada banda de la terra i amb el llom tocant el cel.

Viatges i Flors
Mercé Rododera
La Butxaca, 2007

+iNfo

C.S.Lewis

2009-10-30T09:45:00.001+01:00

Mai no reps el Càncer o la Guerra o la Infelicitat (o la Felicitat). Només reps cada hora i cada moment que arriba. Tota mena d'alts i baixos. Molts punts dolents en els nostres millors dies i molts de bons en els dies pitjors.

Un dol observat
C.S.Lewis
Columna, 2000
+iNfo

Sota una petita estrella

2009-10-29T21:38:00.001+01:00

Demano perdó a l'atzar per anomenar-lo necessitat.
Demano perdó a la necessitat, si, tanmateix, m'equivoco.
Que no s'enrabiï la felicitat perquè la prengui per meva.
Que els morts no em tinguin a mal que em perdi el record.
Demano perdó al temps per tot el món que no copso en un instant.
Demano perdó al vell amor per tenir el nou com a primer.
Perdoneu-me, guerres llunyanes, per portar flors a casa.
Perdoneu-me, ferides obertes, per haver-me punxat al dit.
Demano perdó als que clamen des 'un abisme pel minuet d'aquest disc.
Demano perdó a la gent de les estacións per dormir a les cinc del matí.
Dispensa'm, esperança abandonada, per riure de tant en tant.
Dispenseu-me, deserts, per no córrer a trobar-vos amb un got d'aigua.
I tu, esparver, el mateix de tants anys, en la mateixa gàbia,
contemplant,immóbil, sempre el mateixt punt,
perdona'm, encara que només siguis un ocell dissecat.
Demano perdó a l'arbre tallat per les potes de la taula.
Demano perdó a les grans preguntes per les petites respostes.
Veritat, no em concedeixis una atenció gaire gran.
Gravetat, mostra'm el teu cantó generós.
Tolera, misteri de la existència, que esfilagarsi el teu ròssec.
No m'acuis, ànima meva, que et tingui rarament.
Demano perdó a totes les coses per no poder ser a tot arreu.
Demano perdó a tothom per no saber ser cadascú i cadascuna.
Sé que, mentre visqui, no hi haurà res que em justifiqui,
perquè jo mateixa sóc el propi obstacle.
No em retreguis, llenguatge, que et demani prestades paraules patètiques,
i que després esmerci penes i treballs per fer que pareguim lleugeres.

Wislawa Szymborska
Vista amb un gra de sorra
Columna 1997
+iNfo