Orual

Em sentia com aigua en una ampolla abandonada en un celler; completament immòbil, destinada a no ser mai beguda, abocada, vessada o agitada. Els dies no tenien fi. Les ombres mateixes semblaven clavades a terra, com si el sol hagués deixat de moure's.


Mientras no tengamos rostro
C.S.Lewis
+iNfo