Retrat d'una dona

Ha de ser a elecció.
Canviar perquè no canviï res.
És fàcil, impossible, difícil, val un intent.
Els seus ulls són, si s'escau, un cop blaus, una altra vegada grisos,
negres, alegres, sense causa plens de llàgrimes.
Dorm amb ell com una qualsevol, única al món.
Li parirà quatre fills, cap fill, un.
Ingènua, però la que millor li aconsella.
Dèbil, però podrà amb el pes.
No té cap, donçs la tindrà.
Llegeix a Jaspers, i revistes de dones.
No sap el perquè d'aquest cargol i construirà un pont.
Jove, com sempre jove, encara jove.
Sosté a les mans un pardal alirroto,
els seus propis diners per a un viatge llarg i aliè,
una maça, una compresa i una copa de vodka.
¿A on va?, ¿No està cansada?
Que no, una mica, molt, no passa res.
O li vol o s'entesta.
Pel bo, pel dolent i per l'amor de Déu.

El Gran número, Fin y principio y otros poemas

Wislawa Szymborska

+iNfo