de gener 07, 2010

Potser la seva resposta fos com un secret que ningú no sabria mai.

En el passat quan les persones tenien secrets i aquests secrets no desitjaven ser compartir, pujaven a una muntanya, buscaven un arbre i tallaven un forat en ell per xiuxiuejar el secret en el forat, després el recobrien amb fang, d'aquesta manera ningú més ho descobriria. No obstant això en una ocasió em vaig enamorar d'algú, al cap d'un temps ella ja no hi era.
Vaig anar fins a 2046 creient que podia estar esperant-me allà, però no la vaig trobar, no puc deixar de preguntar-me si ella em estimava o no, però mai ho vaig esbrinar. Potser la seva resposta fos com un secret que ningú no sabria mai.
Tots els records són solcs de llàgrimes.



Wong Kar-Wai
En castellà

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici