Amb la flama, doncs, però baixa

Al primer rengle un vellet somia amb posat dolç
que la muller difunta s'alça de la tumba i li cou 
un pastís de prunes.
Amb la flama, doncs, però baixa: que no se'ns cremi el pastís,
comencen la lectura. Musa


Wislawa Szymborska
Vetllada Literària


En castellà

Udazken koloretan

Udazken koloretan, 
landen lurrinak 
zeharkatuz, 
hitaz oroit 
eta higan nauk. 
Zuhaitz biluziaren 
gerizpean orpondoa, 
orbelaren hilobi, 
horiz eta gorriz 
dena lokarturik, 
dena lokarturik. 
Eskuratu hostoa 
xume bezain eder, 
hain soila bere heriotzean, 
zuhaitz guztiaren 
bizkortasunez hain betea, 
non erortze honen duintasunak 
hiri kantatzera naraman. 
Berriro zuhaitzari 
so natzaiok, kezkaturik ote?... 
joate askearen oparotasunean, 
betikotasunaren irria zirudik. 
irria zirudik. 
Gatibu naukan denborak, 
bere baitan egositako 
ametsetaz isekaz 
bailegoan. 
Udazken koloretan, 
landen lurrinak zeharkatuz, 
hitaz oroit eta higan nauk, 
hain soil hire heriotzean, 
hain xume, adiorik gabeko 
partitzean.

En los colores de otoño,
atravesando los perfumes de los campos,
evocándote, estoy en ti.
A la sombra del árbol desnudo,
amarillenta y rojiza
yace la hojarasca; todo duerme.
Recojo una hoja, es tan simple como bella,
tan sencilla al morir,
parece aún poseer toda la vitalidad del árbol.
Tanta dignidad al caer
me impulsa a cantarte.
De nuevo contemplo el árbol;
¿estará preocupado...?,
se diría que dibuja la sonrisa de la eternidad,
en la bondad de su libre transcurrir;
Y parece burlarse
de los sueños cultivados
en las entrañas del tiempo que me esclaviza.
En los colores de otoño,
atravesando los perfumes de los campos,
evocándote, estoy en ti,
tan sencillo al morir,
tan simple al irte sin un adiós.


Benito Lertxundi
Escoltar

+iNfo

Mombe'u gua'u Jasy Jatere rehegua

Jasy Jatere niko peteî mitã'i oikóva kañyhápe ka'aguy mbytére. 
Osê asajepyte ogueraha haguã mitã iñakãhatãva ha ndokéiva asaje, oñembosarai haguã hendive ha omongaru yva ha eiretérehe.
Oñembosaraipa rire, oñapytî ysypóre mitãme, opytáva iñakãtavy téra iñe'engu. 
Heta ára rire oî porã jevy pe mitã. 
Jasy Jatere yvágaicha hesa hovy ha kuarahy mimbýicha iñakãrague sa'yju. 
Michî ramo jepe mborayhu añetégui henyhê; ha ipópe ogueraha ka'a rakã pehengue me'êva chupe mba'ekuaa.
Okañýramo ipokoka oho chugui imba'ekuaa ha opyta oikorei.
Oje'e avei hese ogueruha ijapére ka'avo ryakuã, ysapy poty ha guyra ñe'ê: Ejehayhuka haguã Jasy Jaterére emoî va'erã petÿ óga jerere.


En castellà

Pa negre

Em pregungto perquè hi ha coses que m'han quedat gravades a la memòria i altres que he oblidat completament. ¿I com sé que les he oblidat, si no les recordo? Potser perquè hi ha uns buits entre record i record, uns espais en blanc entre escena i escena, uns interrogants que floten deslligats de tot, una quietud entre emocions diferents. Com el sot, el buit, que deixa al llit un cos que ja no hi reposa.


Emili Teixidor
Pa negra
Edicions 62, 2003
+iNfo

Mitãmi

–Nahániri! Nahániri! Ndaipotái elefánte kuriju ryépe. Che mongyhyjete kuriju ha elefánte. Che tapýime oîva guive michîete. Aipotángo peteî ovecha ra'y. Ejapomína chéve ovecha ra'y ra'anga.
Upémaramo ajapo ta'anga. Mitãmi omaña porã asy. Upéi he'i:
–Nahániri! Ko ovecha ra'ýngo hasy. Ejapo jeýna ambue.
+iNfo

Aquest temps quiet ens deslliurava d'obligacions

Aquest temps quiet ens deslliurava d'obligacions, era un refugi sense pecats on s'esdevenien coses lleus que no alternaven res: uns sorolls a la cuina, unes modulacions de la claror que entrava per la finestra, un llibre que es tancava poc a poc, una gran amanida que apareixia a la taula de les tovalles blanques...


Jordi Coca
Lena
Labutxaca, 2002
+iNfo

Pykuaha iva angue aore

askatuko zaituen
zai bazaude, zaude lasai
zaude ziur, askatuko zaituela,
kateak itsusiak baitira hilotzaren gorptxean.

ehararorano eñemosâso

ehararo py'aguapy

eñemosâsota,

pykuaha iva angue aore.

si esperes ser alliberat

espera tranquil

seràs alliberat

perquè les cadenes fan lleig sobre la roba del mort.

Cortesía de  Amaia

Cantado por Mikel Laboa
+iNfo

Nde resa kuarahy´ãme

Sapy´ántepa ikatúne kuarahy pytu akúgui
nde resa kuarahy´ãme aguahë apyty´umi
ndijavyinteva ku chéve ysatï opupúva hína
amambái roky apytépe nde resakuéra mimí.

 Pyharépa rehecháva ñasaindy pereperépe
jasymi oike ha osëva araípe oñemo´ã
ha ndave ku upeichaitéva rejere ha rejerévo
omimbi ha iñypytüva nde resa kuarahy´ã. 

Ajuhu mba´e iporãva che py´a guive ahayhúva
yvypórape omoïva jeguakáramo Tupã
ysyry rendaguemícha hovyü ha ipyko´ëva
vevuimínte ahëtuséva nde resa kuarahy´ã. 

Reikuaáma aarohoryva reikuaáma mamoitépa
sapy´a amanoha ára ikatúne che ñoty
che rejántekena Mirna nde resa kuarahy´ãme
tosyry jepi anga che ári tapia nde resay

Letra: Teodoro S. Mongelós
Música: Julián Alarcón

Escoltar

La ceba

Altra cosa és la ceba.
No té tripes ni budells.
Tota ella és ceba i només ceba,
elevada a la cebàstica potència.
Tota per fora cebosística,
és cebosenca fins a la rel,
podria mirar dintre seu
la ceba sense esvarar-se.


En nosaltres, un món estrany i feroç,
a penes recobert per una pell,
en nosaltres, un infern interior,
una anatomia barbollejant;
la ceba, en canvi, és tota ceba,
no té intestins recargolats.
Nua tant se val quantes vegades,
será idèntica fins al final.


Una existència no-contradicòria,
una obra reeixida, la ceba.
Dintre seu, simplement, un altre
de més petita continguda en la més gran,
i en la següent la següent,
és a dir, una tercera i una quarta.


Una fuga cap endins, cap al moll.
Un eco que s'arranja i la forma un cor.
La ceba, és així com jo ho entenc,
és el ventre més galà de l'Univers.
Ella mateixa d'aurèoles
per la pròpia glòria s'embolcalla.
En nosaltres: greix, venes, tendrums,
humors i indrets amagats.
Hom s'ha negat a concedir-nos
la idiotesa de la perfecció.


Wislawa Szymborska
Vista amb un gra de sorra
Columna 1997


+iNfo

Ayvu rapyta

Ñamandu Ru Ete tenondegua
oyvára peteîgui,
oyvárapy mba'ekuaágui,
okuaararávyma
tataendy, tatachína 
ogueromoñemoña.


Oámyvyma,
oyvárapy mba'ekuaágui,
okuaararávyma
ayvu rapytarã i 
oikuaa ojeupe.
mboapy mba'ekuaágui,
okuaararávyma,
ayvu rapyta oguerojera,
ogueroyvára Ñande Ru.
Yvy oiko'eÿre,
pytû yma mbytére,
mba'e jekuaa'eÿre,
ayvu rapytarã i oguerojera,
ogueroyvára
Ñamandu Ru Ete tenondegua.



Ayvu rapytarã i oikuaamavy ojeupe,
oyvárapy mba'ekuaagui,
okuaararávyma,
mborayu rapytarã i oikuaa ojeupe.
Yvy oiko'eÿre,
pytû yma mbytére,
mba'e jekuaa'eÿre
okuaararávyma,
mborayu rapytarã oikuaa ojeupe.


En Castellà