L'enamorat
Llunes, marfils, instruments, roses,
llums i la línia de Dürer,
les nou xifres i el canviant zero,
he de fingir que existeixen aquestes coses.
He de fingir que en el passat eran
Persèpolis i Roma i que una sorra
subtil va mesurar la sort de la almena
que els segles de ferro van desfer.
He de fingir les armes i la pira
de l'epopeia i els pesats mars
que roseguen de la terra dels pilars.
He de fingir que hi ha altres. És mentida.
Només tu ets. Tu, la meva desaventura
i la meva ventura, inesgotable i pura.
Jorge Luis Borges
+iNfo
llums i la línia de Dürer,
les nou xifres i el canviant zero,
he de fingir que existeixen aquestes coses.
He de fingir que en el passat eran
Persèpolis i Roma i que una sorra
subtil va mesurar la sort de la almena
que els segles de ferro van desfer.
He de fingir les armes i la pira
de l'epopeia i els pesats mars
que roseguen de la terra dels pilars.
He de fingir que hi ha altres. És mentida.
Només tu ets. Tu, la meva desaventura
i la meva ventura, inesgotable i pura.
Jorge Luis Borges
+iNfo
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici