...amb una felicitat petita, eixorca

Li vaig contar que havia estat feliç, però amb una felicitat petita, eixorca, feta només de quatre beneitures que ni tan sols no eren meves.


Joana E.
Maria  Antónia Oliver

Adolf

I em rebel.lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se'm  mai.


Benjamí Constant
Adolf
+iNfo

Desconcertats

Desconcertats, tots dos van mirar per la finestra. Ella va suggerir una nova posibilitat. Ell la va negar. Ella va treure els peus del seient d'ell. El tren es va aturar en una estació. 


Quim Monzó
Ferrocarril
Dues històries ferroviàries 

Les armes de l'estiu

Armada amb les armes de l'estiu
entres a la meva habitació entres en el meu front
i deslligues el riu del llenguatge
mira't en aquestes ràpides paraules


Octavio Paz
En castellà

Jo pronuncio el teu nom

Jo pronuncio el teu nom,
En aquesta nit fosca,
I el teu nom em sona
Més llunyà que mai.
Més llunyà que totes les estrelles
I més sofrent que la mansa pluja.

Federico García Lorca

En castellà

Poema de los dones

De fam i de set (narra una història grega)
mor un rei entre fonts i jardins;


Poema de los dones
Jorge Luis Borges
En castellà

Nou sonet a Helena

Jo seré tan llunyà que les teves mans de cera
llauraren el record de les meves ruïnes nues.

Comprenderàs que pot, nevar a la primavera.
i que a la primavera les neus són més crues.

Nuevo soneto a Helena

Pablo Neruda

+iNfo

Oli d'una dona amb barret

La covardia és assumpte
dels homes, no dels amants.
Els amors covards no arriben a amors,
ni a històries,
es queden allà.
Ni el record els pot salvar,
ni el millor orador conjugar.


Óleo de mujer con sombrero
Silvio Rodríguez
Escoltar

L'enamorat

Llunes, marfils, instruments, roses,
llums i la línia de Dürer,
les nou xifres i el canviant zero,
he de fingir que existeixen aquestes coses.

He de fingir que en el passat eran
Persèpolis i Roma i que una sorra
subtil va mesurar la sort de la almena
que els segles de ferro van desfer.

He de fingir les armes i la pira
de l'epopeia i els pesats mars
que roseguen de la terra dels pilars.

He de fingir que hi ha altres. És mentida.
Només tu ets. Tu, la meva desaventura
i la meva ventura, inesgotable i pura.


Jorge Luis Borges
+iNfo

Flor vergonya

Mentre els pètals es separen de la poncella per fer-se flor, ella s'els espolsa. No vol ésser flor. No vol que la retratin.


Mercè Rodorera
Viatges i flors
+iNfo

El foraster misteriós

Nosaltres ens sabíem els turons i els boscos tan bé, com els poguessin saber els ocells, perquè, sempre que disposàvem de temps, caminàvem vagant per ells, o si més no, sempre que no estàvem nedant, passejant en llanxa o pescant, o jugant sobre el gel, o lliscant turó avall.


Mark Twain
The Mysterious Stranger
+iNfo

Mandekópe guarã

Ñe'êpapára guive
aipotaitéva ohendu
ha ikatu ave chemõirû
omokõramo che ñe'ê.


El que diuen els poetes
vull molt que sentin
i que també m'acompanyin
si pateix la meva paraula.


Emiliano R. Fernández
+iNfo

Beppo

Ningú creu que els gats són bons companys, però ho són. Estic sol, ajagut, i de sobte sento un poderós salt: és Beppo, que seu a dormir al meu costat, i jo percebo la seva presència com la d'un déu que em protegís.

Jorge Luis Borges

+iNfo

Tretze llibres escrits a la pell

L'agenda
El Llibre dels Innocents
El Llibre de l'idiota
El Llibre de la impotència
El Llibre del exhibicionista
El Llibre de l'Amant
El Llibre de la Joventut
El llibre del seductor
Ell llibre dels secrets
El llibre del silenci
El Llibre de la traïció
El Llibre de Naixements i Començaments
El Llibre dels Morts


The pillow book
Peter Greenaway
+iNfo

Un gat en un pis buit

Morir, això no se li fa a un gat.
Perquè què pot fer un gat
en un pis buit.
Enfilar per les parets.
Refregar-entre els mobles.
Sembla que res ha canviat
i, però, ha canviat.
Que res s'ha mogut,
però està descol • locat.
I a la nit la llum ja no s'encén.

Es senten passos en l'escala,
però no són aquests.
La mà que posa el peix al plat,
tampoc és aquella que ho posava.

Hi ha alguna cosa aquí que no comença
a l'hora de sempre.
Hi ha alguna cosa que no passa
com hauria.
Aquí hi havia algú que estava i estava,
que de sobte es va anar
i insistentment no hi és.

S'ha buscat en tots els armaris.
S'ha recorregut la prestatgeria.
S'ha ensumant sota de la catifa i s'ha mirat.
Fins i tot s'ha trencat la prohibició
i s'han escampat els papers.
Què més es pot fer.
Dormir i esperar.

Ja veureu quan torni,
ja veureu quan aparegui.
Es va a enterar
que això no se li pot fer a un gat.
S'anirà cap a ell
com si no volgués,
poc a poc,
amb les potes molt ofeses.
I res de salts ni miols al principi.


Wislawa Szymborsk
En castellà

Ungit

... havia arribat, segons sembla, a aquest país on els dies no passen.


Mientras no tengamos rostro
C.S.Lewis
+iNfo

Retrat d'una dona

Ha de ser a elecció.
Canviar perquè no canviï res.
És fàcil, impossible, difícil, val un intent.
Els seus ulls són, si s'escau, un cop blaus, una altra vegada grisos,
negres, alegres, sense causa plens de llàgrimes.
Dorm amb ell com una qualsevol, única al món.
Li parirà quatre fills, cap fill, un.
Ingènua, però la que millor li aconsella.
Dèbil, però podrà amb el pes.
No té cap, donçs la tindrà.
Llegeix a Jaspers, i revistes de dones.
No sap el perquè d'aquest cargol i construirà un pont.
Jove, com sempre jove, encara jove.
Sosté a les mans un pardal alirroto,
els seus propis diners per a un viatge llarg i aliè,
una maça, una compresa i una copa de vodka.
¿A on va?, ¿No està cansada?
Que no, una mica, molt, no passa res.
O li vol o s'entesta.
Pel bo, pel dolent i per l'amor de Déu.

El Gran número, Fin y principio y otros poemas

Wislawa Szymborska

+iNfo

Orual

Em sentia com aigua en una ampolla abandonada en un celler; completament immòbil, destinada a no ser mai beguda, abocada, vessada o agitada. Els dies no tenien fi. Les ombres mateixes semblaven clavades a terra, com si el sol hagués deixat de moure's.


Mientras no tengamos rostro
C.S.Lewis
+iNfo

Quim Monzó

-La situació és la següent: la Xina (que està casada amb el Xavier) ha deixat el Llorenç (que està separat de la Rosa) per anar a viure amb el Pep (que està casat amb la Marta i vivía amb el Joan). El Xavier ara viu sol, però està enrotllat amb la Rita (que havia estat molt amiga del Leopold). 


Quim Monzó
Dues Histories Ferroviàries
+iNfo

Joana E.

Tan si són penes d'amor com de mort, no té sentit engreixarles, perquè per molt grasses que estiguin no faran venir l'amor ni anar-se'n la mort...


Joana E.
Maria-Antònia Oliver
+iNfo

Kurupi

Kurupi ha'e Tau ha Kerana memby pohá. Ha'e nde jeko peteĩ karia'y karape'i oikova asajepyte ka'aguýre kañyhápe. Oikóje ahape ha'arõ mitãkuña osẽva asajerei hógagui.

Sapy'ánte kuñatai ojejuhu raño kurupincie, tuichaiterei oñemondýi ohechágui karia'y karape hete ha ipiru havarapáva. Ndaipóri kuñataĩ oñanise'yva ahechávo karia'y vaiete. Tuicha py'a tytýipe okañyse hesa renonddégui. kurupi ojurána katuete ha ogueraha ka'aguy hesakahápe kapi'ipe hovyũ ha hyakuãvureiva ári arairõ ombotarova térã ojuka peve. Kurupi oreko rembo guasu ha ipuku y 13 metro longitud ha oliá i cintura pe. Kurupi ha'e petei ava atrevido.

+iNfo

Lena

"Si" va dir ella, però, el fons de tristesa que li endevinaba es podia tocar amb les mans.


Jordi Coca
Lena
+iNfo